REPTES DEL CURS D'ESTIU DE CRIPTOGRAFIA.

 

Tots els reptes poden ser atacats individualment o per parelles. Podeu atacar tants reptes de la llista com vulgueu.

El fantàstic premi per a la persona o parella guanyadora consistirà en un autèntic bitllet de 20 euros. El termini per

presentar solucions als reptes acaba el 31 de juliol a les 23:59. Podeu fer-me arribar les solucions personalment

durant els dies en què s’imparteix el curs, o posteriorment enviant un correu a l’adreça david.juher@udg.edu

Durant el mes de setembre s'anunciarà el nom dels guanyadors, via e-mail.

 

ELS ANAGRAMES. Cal trobar dos anagrames perfectes del nom de cada component de l'equip. Heu de fer servir

el nom i els dos cognoms. Exemples: DAVID SALA REU = LA VIDA ÉS DURA, SÒNIA BRUGUERA ADELA =

DÉU A LA GUERRA BÒSNIA, MAR TALAIA CANO = LA MARI NO ATACA. Els anagrames poden estar en

qualsevol idioma excepte en italià (http://www.nightgaunt.org/anagrams/anagrams.htm).

 

ELS CONTRAPETS. Cal trobar com a mínim 8 contrapets més o menys enginyosos. Un contrapet és una frase que

adquireix un sentit diferent quan es permuten les posicions de 2 lletres (o síl·labes) o es canvia de lloc un grup de

lletres. Per exemple, “fins i tot en els parapets, se li manifestava la noia” – “fins i tot en els pets, se li manifestava la

paranoia” o “li agradava la cúpula dalt de la roca” – “li agradava la còpula dalt de la ruca”. No cal que la frase derivada

tingui connotacions marranes, tot i que aquest és l'ús literari habitual del contrapet.

 

EL PASSWORD. “Chichen Itzà” és un antic joc d'aventures a l'estil clàssic (conversacional, sense grans gràfics).

L'acció se situa a l'antiga ciutat maia de Chichen Itzà. L’ordinador us va descrivint l’entorn i vosaltres heu d’anar entrant

accions del tipus “ve al noroeste”, “examina cuchillo”, “sube al árbol”, etc. El joc consta de dues parts. Si se supera la

part 1, el programa proporciona una paraula clau per poder entrar a dins de la piràmide de Kukulkan. Cal que trobeu

aquesta paraula clau, accedint a les dades dels fitxers del joc. El problema és que els fitxers estan xifrats,

probablement amb algun dels sistemes que explicarem a classe. Els fitxers comprimits els podeu trobar a

 http://ima.udg.edu/~juher/#Altres  (o bé entreu a la web del departament d'IMA de la UdG, http://ima.udg.edu, i 

seguiu els enllaços "Personal", "Matemàtica Aplicada", "David Juher", "Altres").

 

LA CATEDRAL. Les imatges gravades en els capitells del claustre de la catedral de Girona solen representar 

passatges bíblics, animals mitològics, escenes religioses o retrats de personatges històrics: bisbes, màrtirs, etc. S'ha

descobert que, tal com passa al convent de Sant Cugat, hi ha una certa correspondència entre algunes imatges

(sobretot les d'animals) i les notes de l'escala musical. Fent la volta al claustre i cantant les successives notes 

que es corresponen a les imatges dels capitells, apareix la melodia d'una antífona (tonada curta de caràcter litúrgic). El 

repte consisteix a descobrir per quin dels capitells del claustre cal començar el recorregut místic. La imatge que hi apareix

gravada indica, en sentit metafòric o simbòlic, que és a partir d'allà on cal iniciar la melodia.

 

LA CATEDRAL – II (NIVELL PARAPSICOLÒGIC). Hi ha un lloc concret de la catedral de Girona que se suposa que

està situat just al damunt d’un punt subterrani on conflueixen diversos corrents tel·lúrics. Es tracta de petits corrents

d’aigua que les civilitzacions antigues adoraven amb imatges de dracs o serps sagrades, i que generen alguns camps

electromagnètics lleus que es poden registrar amb aparells molt sensibles. Quan us passegeu per la catedral, a mesura

que us aneu acostant al punt místic us adonareu que molts dels relleus, gravats i petites estàtues que us envolten 

representen imatges de dracs, rèptils i monstres mitològics. Les persones especialment sensibles, quan passen pel damunt 

del punt místic, notes unes sensacions estranyes. El repte consisteix a localitzar aquest punt místic.    

 

HISTÒRIES SENSE A'S I SENSE E'S. Cal escriure una història de com a mínim 100 paraules (200 si sou una parella), en

la qual no aparegui cap lletra "a" (o bé cap lletra "e"). Per exemple: "En Pere és un tipus d'home que només s'entreté 

bevent licor de meló, i l'únic desig que té és morir-se sol i pobre. Viu en un pis cèntric del poble de Rupit; el centre és molt

bonic i enorme, és increïble, com un somni..." (solució proposada per l'Albert, un noi del curs de l'estiu del 2000).

 

EL MISSATGE XIFRAT. Cal desxifrar aquest missatge. Probablement està en català i s'ha fet servir l’alfabet A-Z sense la Ç.

 

KMEHRJVFOGIRBCDMZEAWGWVGRVBFLIZXVBQWNURVHNDMJXRFVGZDIZCYAVEHRPBAZMIFDRKAMEPOEAK

UEISAWTEQHFFVMXQBBRKBUVYOCDMZMGIQVMXEFHEWVAGGIEFQDVNRVSDMYAOYDCYFYOAICURBGNICQT

RBRLZMZNDRJTMJVBRKBDEQSYSKMQOFNWTEFNFEGBEQRHNDTUGFHNDTMZRBRDNQMKZHEQZMPEHWMET

ECWWKFEIODMIPVVQHDIFEYRNECZXQIAYZGTQSDMIFVRCOBMOXRGQWAPIYOYLZMFNBQSLQPNDBJBMYAGB

JWXPFCEVQOSZDNKAMXDIRLIZXCCQAIBVBJRFQDHHBRKAMRQOYAMEHRGCSZFGBAQWTRVRQQMVMXHBVU

IAYAVNTQFIFRRKXXEPOISXQPCOFKIPMFSYEWZNBFRTCFNNRRFBDEQOYSPUTBHRKQPYAORPXQVVSAUQMSA

WEAKMMIOPGVEMQSESZCYRZNDTQYTSESNXEVFRVMOIEOPJMYEQORJIGRVBQAKUVNQVGVMPCFBMAAPVRF

WAAFESCGAMMQSPALUUHSAGUQWYWSWQMTBFRDLUEOZRAYGINZQAUARVBBDQOEYSAWABIYARKWNVVR

BFKEIYTBJZQPYOGAAAVGWNDKAVESQGZGRSZBICQXYIZAVUGBGPATXEAHFSTXYAMNNIOECOYWABVBTHFL

UXNHFVMXTNGFSLUWVRRKIBEESVPQMTRZGGUNEAHVFAFEAHCJMOMFSAICQIYXBULAQOFRKQOSAHESTXY

ZGISXQVZSGJMXMESPGVQMKSEWTDSFHEWLQPCCELIPSE

 

 

BIBLIOGRAFIA DE DIVULGACIÓ:

M. Drosnin, The Bible Code, Simon-Schuster, New York, 1997. És un best-seller de baix nivell i poca 

credibilitat. Només té la virtut de recollir les versions disperses en altres llibres anteriors sobre el mite dels missatges

ocults a la Bíblia. La traducció castellana és El código secreto de la Biblia, de Planeta.

D. Juher, L’art de la comunicació secreta, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2004. Llibre de divulgació escrit en un to

divertit i ple d’anècdotes, però que no renuncia a intentar explicar bé els sistemes criptogràfics més importants de la 

història, incloent-hi les tècniques modernes.

E. A. Poe, L'escarabat d'or, La Magrana, Barcelona, 1998 (L'esparver, 21). Un petit clàssic de la literatura universal,

l'argument del qual parteix del desxiframent d'un misteriós criptograma.

S. Singh, The code book, The Fourth Estate, Londres, 1999. Un complet i molt rigorós discurs històric, que abasta 

des dels extravagants sistemes esteganogràfics dels antics grecs fins a les darreres  fronteres de la criptografia quàntica.

La molt acceptable traducció castellana es diu Los códigos secretos, d’Editorial Debate.

 

- www.kriptopolis.com: Kriptópolis: seguridad en Internet.

- www.iec.csic.es/criptonomicon/: Butlletí del CSIC.

- www.qubit.org: Computació i criptografia quàntiques.

- www.iwm.org.uk: La màquina Enigma i les comunicacions durant la II Guerra Mundial.

- www.codesandciphers.org.uk

- cs.anu.edu.au/~bdm/dilugim/torah.html: Refutacions del mite del codi bíblic.

- http://mat.uab.cat/matmat/PDFv2009/v2009n01.pdf : article en què es relacionen arqueologia, matemàtica,

enigmística, informàtica i lingüística...

 

 

BIBLIOGRAFIA AVANÇADA

D. Juher, Introducció a la criptografia, Publicacions Docents de la Universitat de Girona, 15, Girona, 2001.

N. Koblitz, A course in Number Theory and Cryptography, Springer-Verlag, Nova York, 1987. És un llibre

de matemàtica avançada, amb èmfasi en la fonamentació dels criptosistemes més que en la seva implementació pràctica.

 M. Li, P. Vitányi, An introduction to Kolmogorov complexity and its applications, Springer Verlag, Nova York, 1997.

És el tractat més complet i ben fonamentat que existeix sobre qüestions relacionades amb la complexitat algorísmica: 

màquines de Turing, aleatorietat, codis òptims, entropia, llenguatges formals, computació paral·lela...

 J. Pastor, M. A. Sarasa, Criptografía digital: fundamentos y aplicaciones, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza,

1998. És un tractat seriós i exhaustiu, tant dels fonaments teòrics de la criptografia com de les aplicacions a xarxes

d'ordinadors, comunicacions telefòniques i transaccions electròniques.

B. Schneier, Applied Cryptography: protocols, algorithms and source  code in C, John Wiley & Sons,

Nova York, 1996. Un llibre monumental que explica en profunditat tots els protocols criptogràfics moderns. Inclou els codis

font (en llenguatge C) de les implementacions del DES, l'IDEA i altres algorismes.

J. C. A. Van der Lubbe, Information theory, Cambridge University  Press, 1997. Un excel·lent text introductori, entenedor i rigorós alhora.